Dins de la campanya unit\u00e0ria contra la pressi\u00f3 laboral i les prolongacions de jornada, els sindicats vam enviar a tots els caps de Zona i Directors Territorials de Catalunya una felicitaci\u00f3 nadalenca, que suposem recordareu (la que els instava a valorar m\u00e9s la nostra salut i benestar que el lloc que ocupem als seus r\u00e0nquings).<\/p>\n
Vam considerar que el sr. Ramon M. Llobera, llavors cap de Zona de Lleida i ara
\nde Tarragona, havia fet els m\u00e8rits suficients per a rebre en m\u00e0
\nla felicitaci\u00f3. Per aix\u00f2, el passat 23 de desembre, alguns delegats
\ni delegades de diversos sindicats vam anar a Lleida per a fer-li arribar personalment,
\naprofitant per explicar les raons de la nostra visita als companys de les oficines
\nde particulars i d’empreses, que comparteixen edifici amb la Zona.<\/p>\n
Sempre hem dit (per exemple, a l’anterior campanya unit\u00e0ria sobre els
\n desajustats, que vam realitzar durant el passat mes de juny) que els diversos
\n mecanismes de catalogaci\u00f3, avaluaci\u00f3 i classificaci\u00f3 formen
\n part d’un sistema global del banc, basat en l’arbitrarietat i en fer de la submissi\u00f3
\n i la ren\u00fancia als propis drets el principal indicador, en lloc de la
\n capacitat professional. Els resultats ja s\u00f3n coneguts: els incentius
\n els cobra qui vol el banc, en la quantitat que vol el banc; ning\u00fa \u00e9s
\n capa\u00e7 de saber, abans del 20 de febrer, quina quantitat cobrar\u00e0;
\n guiar-se pel Conveni \u00e9s incompatible amb una catalogaci\u00f3 o puntuaci\u00f3
\n elevada; les difer\u00e8ncies entre els AVEs de la tropa i dels \u00abalts
\n directius\u00bb adquireixen proporcions feudals (xai rostit per als arist\u00f2crates,
\n desnutrici\u00f3 per als camperols); i multiplicitat de \u00abex\u00e0mens\u00bb
\n (informe anual, informe de compet\u00e8ncies, catalogaci\u00f3 , r\u00e0nquings,\u2026)
\n que tenen una cosa en com\u00fa: for\u00e7osament ha d’haver uns quants
\n castigats i castigades.<\/p>\n
Ara b\u00e9, aquest sistema necessita de persones que l’apliquin i, si \u00e9s
\n possible, amb un entusiasme digne de millor causa. El sr. Llobera ha acreditat
\n durant anys aquest entusiasme en les relacions amb els treballadors de la \u00abseva\u00bb
\n Zona: des d’intentar que joves contractats per 2\/3 de la jornada fessin jornada
\n completa (amb 2\/3 del salari, \u00e9s clar), fins intervenir directament per
\n rebaixar la puntuaci\u00f3 de les persones desafectes al r\u00e8gim, passant
\n per castigar amb freq\u00fcents trasllats i rebaixa de catalogaci\u00f3 un
\n company que va preferir no adquirir m\u00e9s responsabilitats al banc.. Les
\n \u00faltimes aportacions a la bona conviv\u00e8ncia laboral les ha pogut
\n fer amb motiu de l’informe de compet\u00e8ncies i la catalogaci\u00f3: dos
\n companys d’una mateixa oficina, delegats de diferents sindicats, obtenen la
\n catalogaci\u00f3 de \u00abbo\u00bb; el sr. Llobera, avan\u00e7ant-se a les
\n rebaixes de gener, interv\u00e9 amb celeritat i\u2026 dues catalogacions m\u00e9s
\n que baixen de \u00abbo\u00bb a \u00abnormal\u00bb.<\/p>\n
Aquestes pr\u00e0ctiques demostren dues coses. Una, que per molt que el banc
\n pretengui presentar els seus sistemes d’avaluaci\u00f3 com objectius, l’arbitrarietat
\n pura i dura continua essent el que compta de veritat. Segona, que \u00abalts
\n directius\u00bb com el sr. Llobera s\u00f3n una garantia de guerra permanent
\n contra la seva plantilla. Ens agradaria equivocar-nos, per\u00f2 sembla que
\n els companys de Tarragona podran gaudir ara de les mateixes atencions que el
\n sr. Llobera s’ha cregut en l’obligaci\u00f3 de dispensar a la gent de Lleida.
\n Hi ha dues possibilitats per evitar-ho: que el sr. Llobera adopti una actitud
\n normal (tant de bo sigui aix\u00ed), o que tots plegats, treballadors i sindicats,
\n sapiguem actuar adequadament contra els abusos i les arbitrarietats (per la
\n part que ens toca, nosaltres ens comprometem a fer-ho).<\/p>\n
La toler\u00e0ncia zero amb les cacicades \u00e9s una f\u00f3rmula ja
\n no democr\u00e0tica, sin\u00f3 de simple conviv\u00e8ncia entre persones
\n adultes. I estem decidides i decidits a aplicar-la.<\/p>\n